Quan les lletres fan política

tribunal1_w

Seu del Tribunal Superior de Justícia a Luxemburg. Fotografia de Carles Domènec.

Més enllà de la qüestió catalana dels accents diacrítics, l’ortografia provoca diverses polèmiques inesperades i interessants que es debaten al Tribunal de Justícia d’Europa, amb seu a Luxemburg.

El polonès Luksz Pawels Wardyn es casà l’any 2007 amb la lituana, d’origen polonès, Malgozata Runevic qui sumà al seu nom el de Vardyn al passaport, amb ‘v’ perquè la ‘w’ no existeix en lituà. Ella reivindica l’ortografia polonesa perquè és de Vílnius, ciutat polonesa entre els anys 1919 i 1939. El seu argument fou que no són els noms que han canviat sinó les fronteres. Amb la Segona Guerra Mundial, els noms derivaren a la forma russa i, després, amb la independència, a la lituana. La constitució protegeix la llengua lituana, un dels pilars de la identitat nacional del país.

parlament06_w

Seu del Tribunal Superior de Justícia a Luxemburg. Fotografia de Carles Domènec.

De casos semblants n’hi ha molts, com el d’una parella espanyola a Bèlgica que reclamà que el seu fill pogués mantenir els dos cognoms, del pare i de la mare, a l’espanyola. O d’un treballador grec a Alemanya. En casar-se, el seu nom es desvirtuà perquè es seguiren les normes ISO 639 de l’època. O l’eliminació a Àustria dels títols de noblesa, per la identitat republicana a partir de 1919, que suposà la no incorporació d’alguns llinatges heretats dels títols.

torres02

Tribunal de Justícia a Luxemburg. Fotografia de Carles Domènec

A Luxemburg, el jutge decidí que Malgorzata Runiewicz romangués Malgozata Runevic, a la lituana. El fill de la parella seria Wardyn a Polònia i Bèlgica, on viuen, però Vardyn a Lituània. Als desplaçaments, la família hauria de dur dos certificats de naixement diferents per resoldre la confusió. El cas ha encès un interessant debat a Lituània. Una comissió lingüística reconeix que es tracta d’un problema polític. Un jutge lituà opina que el doble nom del fill implicarà una sèrie de problemes importants. L’estat civil, segons el tribunal europeu, incorporarà la ‘w’. El govern lituà i la comissió lingüística acceptaren, amb reticències, que la inserció de la ‘w’ no representa una amenaça per a la llengua del país.

Carles Domènec, text i fotografies.



Categories:Crònica

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: