Fa unes setmanes, ens deixà el científic Pere Montserrat (Mataró, 1918 – Jaca, 2017). Tenia 98 anys. Va ser fundador, l’any 1964, del Centro Pirenaico de Ecología Experimental, avui conegut amb el nom de ‘Instituto Pirenaico de Ecología’. Fou membre del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i una referència internacional en botànica i ecologia, gran especialista en pastures.

Seguia treballant en l’herbari botànic de Jaca, amb més de 300.000 entrades. Fou l’autor de mig miler de publicacions, entre les quals hi figuren estudis cabdals sobre la flora de Menorca. Vaig voler fotografiar i entrevistar el professor Montserrat a Jaca, l’any 2013. El vaig conèixer al seu domicili de Jaca, un vespre de novembre, i em vaig trobar un home cansat, amb poques ganes de parlar. L’endemà, en canvi, vaig tornar a veure’l, al despatx que tenia al Instituto Pirenaico de Jaca. Hi anava molts matins per seguir corregint fitxes i fent recerca. Ho vaig comprovar en un dia plujós de fortes ventades, que no l’allunyaren de la seva vocació científica, més enllà dels noranta anys. Em vaig trobar una persona oberta i amable, devota de la feina. Aquí en teniu el testimoni gràfic d’aquells dos dies.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La comunitat ha nomenat una quinzena d’espècies amb derivacions del seu nom, com Montserratii, Petri-montserratii o Recoderi. Fou el científic que anuncià el perill que hi havia al càmping de Biescas, anys abans de la crescuda que acabà, l’any 1996, amb la vida de 86 persones.

Carles Domènec