Les imatges ferotges d’una colla de pares barallant-se a Mallorca, en un partit de nins entre l’Alaró i el Collerense, recorren sense aturall el ciberespai i les emissores televisives. Uns pares exaltats perden els menuts i passen dels nervis als insults fins als cops de puny. És inevitable recordar la fotografia del poeta Damià Huguet en què el jugador Timoner, del Murense, és perseguit per una sèrie d’aficionats. L’intenten ferir amb una cadira plegable i a cops mentre corren pel camp, no de futbol sinó pel sembrat. Un dels agressor riu, n’hi ha un altre que intenta bloquejar-lo des del terra. La instantània és de l’any 1972 i va ser publicada per diaris tan globals com el New York Times. Aquella mostra explícita de brutalitat illenca no va agradar al poble i Damià Huguet sofrí les crítiques dels seus conciutadans, per haver exposat les seves vergonyes.

La composició fotogràfica és una imatge poderosa, el braç en alt d’un robust personatge, amb la cadira a punt de ferir a Timoner. Serví per anunciar la magnífica obra de teatre ‘Esquena de ganivet’, dirigida per Pep Tosar amb un repartiment que comptà al principi amb Pep Ramis i Conxa Buika, i el muntatge audiovisual de Miquel Àngel Raió. El sembrat és un escenari perfecte: s’hi manifesten les lleis de la tribu, la terra, la pols, els marjals, els arbres que sobreviuran als protagonistes, les pedres, el somriure d’un dels perseguidors té reminiscències d’escarni al coliseu romà, la roba endiumenjada, intuïm que els corredors són bons menjadors per les seves panxes prominents, n’hi ha que corren amb una llosca als llavis. La violència atrau, és la condició humana, el plaer de fer mal, qui la fa la paga.

Ara, a l’època del mòbils, el relat és semblant però no és igual. A la fotografia d’Huguet no hi surt cap dona, és una imatge viril, de testosterona mal digerida, de l’impuls de l’animal ferit. Al vídeo d’Alaró, una dona es queixa de la bestiesa dels pares a garrotades. La composició del retrat en blanc i negre és triangular, harmoniosa, clàssica com la d’una pintura. La del vídeo no té gaire qualitat i apel·la als mateixos instints però des d’un punt de vista diferent. Mentre la primera inspira interpretacions, més o menys complexes, la segona et fa estar atent amb la boca oberta però és una imatge incompleta, amb interpretacions de menor calatge, és més explícita però menys sorprenent.

Les pitjors situacions de l’esport és fàcil veure-les a l’esport infantil, amb el comportament de progenitors analfabets esportius o, el que podria ser un sinònim, esportius de televisió. La d’Huguet és una imatge primitiva, la segona és un cas de decepció col·lectiva, la manifestació d’alguna cosa que, col·lectivament, s’ha fet malament. La força de les imatges és un potent mecanisme en diferit, de vegades la reacció arriba.

Aquestes històries fan pensar en el que li va passar a la bella jove retratada per Eugene Smith al seu famosíssim reportatge ‘Spanish village’ al poble extremeny de Deleitosa. La publicació va arribar als milions d’exemplars als Estats Units. Un nord-americà s’enamorà d’aquella noia de la imatge a l’enterrament del seu avi i la cercà per proposar-li matrimoni. El poble començà a debatre quin era el paper que aquella dona havia de tenir amb l’americà, i què convenia més a la comunitat. El casori es va espatllar amb tants de rumors, ell s’acabà casant amb una alemanya, ella ja no s’esposaria mai, migrà a Catalunya per sortir d’aquell infern de xafarderia.

Carles Domènec

El vídeo amb la brega entre els pares dels clubs infantils de l’Alaró i el Collerense: