LA HISTÒRIA QUE AQUEST DIARI MEREIXIA

Marià Favà publica una biografia del diari AVUI  a Meteora, on en repassa la trajectòria des de la fundació fins a la fagocitació de El Punt

Deixeu-me que comenci per un un apunt personal. Quan després de dos anys com a col·laborador al Diario Baleares em van oferir un contracte per començar a treballar al nou Diari de Balears -el primer rotatiu en català a les Illes-, el sou era de 77.000 pessetes netes al mes i la categoria laboral la d’aspirant a auxiliar de redacció. Era 1996 (el diari va néixer el primer de maig) i mai m’hauria imaginat que allà hi arribaria a fer tots els papers de l’auca: inventar-me els horòscops, fer l’agenda del dia, picar la programació televisiva, agafar articles de col·laboradors tan il·lustres com Blai Bonet, fer de secretari de redaccció en alguns moments, passar per la secció d’espectacles, la de cultura, la de crònica negra, escriure notícies a esports, passar per la secció de reportatges, fer quatre anys de política municipal, treballar els diumenges moltes vegades sol amb el director i una pila de col·laboradors d’esports agafant cròniques de regional preferent i escrivint de la mort de Lady Di, l’inici de la segona guerra del golf o de la invasió de Perejil i acabar sent el cap de cultura i societat a més a més d’un dels crítics literaris del rotatiu. Vull dir que aquella redacció va ser la meva universitat de vida i hi vaig fer molts bons amics. És clar, per a un redactor del Diari de Balears el diari Avui  era una referència. I sempre he explicat que per a la secció de cultura ho era encara més, especialment les crítiques i reportatges musicals de Pep Blay i el suplement de cultura i els textos de Lluís Llort. Vaig ser lector de l’Avui, doncs, des dels divuit anys fins avui en dia, tot i que he de reconèixer que des del 2009 la fidelitat diària ha estat diferent. Fins i tot hi he col·laborat alguna vegada quan m’han demanat algun article, sobretot si és necrològic i d’algun amic. Una vegada em varen proposar de fer de corresponsal a Mallorca. Vaig enviar tres notícies. Com que mai me les pagaren, vaig deixar de fer-hi res mes.

Amb tots aquests antecedents -ja em perdonareu la parrafada- és lògic que un llibre que recorre la història del teu diari de referència sigui un caramel. Però també hi ha el perill que les expectatives dipositades en el producte siguin moltes i que després la realització no sigui la que hom s’esperava.  En aquest cas no hi ha hagut cap mena de decepció, al contrari. Maria Favà ha fet una biografia envejable del diari AVUI, primer rotatiu en català després de la Guerra Civil, que va sobreviure durant 35 anys després de la seva sortida el dia de Sant Jordi de 1976. El llibre l’ha publicat Meteora en la seva col·lecció Cronos, que algú hauria d’estudiar en profunditat per la quantitat de bons materials que ens han aportat.

Favà fa un llibre de periodisme i de periodista i això és d’agrair. Recorre la història del diari des de dintre -ella n’és redactora fundacional i la seva trajectòria periodística arriba fins a l’acomiadament proposat pel grup Hermes- i ho fa de la millor manera possible: fixant-se amb els canvis de director que va patint la publicació. I és que per a una periodista de plantilla la història es mesura en directors i amb les dèries que té cadascun per fer un projecte diferent i per reconvertir el diari en quelcom amb empremta personal i que a més a més satisfaci els desitjos de l’empresa i intenti tenir bona acollida i bones vendes. I així, per la prosa esmolada de la periodista passen tots els directors i també molts redactors que han seguit aquesta singladura.

El llibre de Maria Favà és important per unes quantes coses: la primera perquè el diari mereixia una història que sigui un punt de partida de futurs estudis i anàlisis si calen. No és de bades el diari més exitós en la nostra llengua -malgrat que tota a seva història sembli un conjunt impressionant de disbarats, sobretot des del punt de vista econòmic-. En segon lloc perquè aquesta història del diari és també una història a la vegada cultural, empresarial, editorial, econòmica i política de la Transició en el nostre país, una transició que va ser una gran mentida i que encara dura. I en tercer lloc perquè és un llibre honest. Maria Favà es posiciona i pren partit -per exemple per a ella en Vicent Sanchis ha estat el millor director del rotatiu- però dóna veu a tothom, intenta furgar en els papers i reconeix les limitacions de la seva investigació: mai no pogut saber del cert qui posava els diners al diari en cadascuna de les seves crisis. També és un llibre de denúncia: en contra de l’estament periodístic que mai no es va creure l’Avui; en contra d’un país socialment i culturalment feble que mai va donar suport real a la publicació; i en contra de la nova propietat i la desaparició del fons documental del diari i de El Correo Catalán, actualment en parador desconegut.

Favà, doncs, ha escrit un llibre impecable, honest, rigorós, de vegades divertit i amb un català après a cop de mall dels ferrenys correctors de la casa. I Meteora ha contribuit a fer-lo bonic amb una bona edició i la reproducció d’algunes fotografies que són un reflex perfecte del text de la periodista. Sens dubte, un d’aquests llibres que qualsevol que vulgui entendre una mica més la nostra història hauria de llegir.

SEBASTIÀ BENNASAR

Diari AVUI, 1976-2009. Entre el somni i l’agonia

Maria Favà.

Meteora.

Barcelona, 2017.

382 pàgines.



Categories:Llibres

Etiquetes: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: