Sovint em pregunten quina és la forja d’un escriptor, com i quan i on neixen les passions literàries. En el meu cas he de reconèixer que hi ha tres espais mítics vinculats amb les meves tres principals passions lectores: Cabrera, Cala Bòquer i Lisboa. Avui intentaré explicar una mica el què i el com i el per què de cada un dels espais i de cada una de les meves passions.

Crec que quan tenia sis anys els reis els varen dur als meus pares un vaixell: el Ballaruga. Era un Puma 29 i a bord hi he passat moltes temporades a l’estiu. Les limitacions d’un veler de nou metres on han de viure quatre persones i un gos fa que l’espai per a llibres sigui limitat i que hagis de seleccionar molt bé quins vols endur-te. I més si has de passar una setmana a Cabrera, per exemple, el Parc Nacional. Quan nosaltres hi començàrem a anar, no ho era, de Parc Nacional. Era terreny militar, amb la qual cosa els usos eren més restringits encara. I aquí va ser on vaig llegir molta literatura infantil i juvenil, però va ser també on vaig descobrir L’illa del tresor,d’Stevenson, potser un dels millors llibres que s’hagin escrit mai.

Cabrera es va convertir en la meva illa del tresor. I imaginava que des del cim de na Picamosques o des del far d’Ensiola, es podria arribar a albirar algun dia la Hispaniola. No ho vaig aconseguir, però amb els temps va sorgir el meu peculiar homenatge a la literatura d’aventures, el Cants de sirena negra, publicat per Saldonar.

Quan en teníem tretze o catorze va ser quan vàrem descobrir per primera vegada Cala Bòquer. A la cala, on podíem acampar gràcies als oficis de don Manuel, capellà del Pla de na Tesa que era d’aquelles contrades, hi vàrem fer de tot: des d’una balsa que va durar quatre dies fins a excursions per veure sortir el sol; des de donar l’escorça de la síndria a les cabres fins aprendre el valor de l’aigua sempre escassa; des de carregar una botella de butà a l’esquena fins a construir una letrina o improvisar una dutxa. Hi vàrem començar a anar essent uns nins -uns adolescents, si voleu- i hi vàrem deixar d’anar essent uns nins grans, quan ja érem nosaltres els monitors del grup d’esplai. Després hi he tornat moltes vegades a nedar, però no és el mateix. Allà, fosca nit, hi vàrem descobrir les constel·lacions. I per a mi sempre estarà vinculat a dos descobriments literaris: el d’en Quim Monzó d’una banda, que em va deixar na Bel Matas, i sobretot el de la Maria Antònia Oliver i n’Antoni Serra, llegits a la cala. Vaig descobrir que es podia fer novel·la negra en català. D’aquí dues noves passions: els relats breus i la novel·la negra, que he practicat en fins a nou ocasions.

La tercera passió ha estat sempre Portugal, d’ençà que vaig descobrir Lisboa a l’Expo del 98, aviat farà vint anys. En la nit d’un concert Caetano Veloso cantava la seva cançó, Livro, i aquell estiu vaig descobrir n’Antonio Lobo Antunes i la literatura portuguesa va passar a formar part de la meva vida, així com els seus escenaris, amb fins a quatre llibres que en parlen. Tres passions, tres estius, tres paisatges.