Ara que coneixem l’existència del C-Star, un vaixell antiimmigrants amb militants d’extrema dreta i financiat a través d’una subscripció per Internet, que navega camí del canal de Sicília, és potser el moment de recuperar la novel·la Carrer Robadors (Rue de voleurs, 2012, Actes Sud; Grup 62, en català) del Goncourt Mathias Énard (Niort, França, 1972). I seguim el moviment contestatari popular, que s’ha estès del nord del Marroc, al Rif, a tot el país, després de la mort del venedor de peix Mouhcine Fikri, la tardor de l’any 2016.

A la ficció d’Énard, un jove tangerí s’enfronta a la seva família per una qüestió amorosa. Aprèn a viure sol, Tànger l’ofega i s’embarca en un vaixell que acabarà ancorat a Algesires. És el temps de la primavera àrab. Una successió de decisions maldestres i de malentesos el duran al Raval de Barcelona, on viurà sense esperança ni futur.

Més de 2.000 immigrants han mort al Mediterrani cercant arribar a Europa. El vell continent és només el primer objectiu, el primer horitzó, com demostra Carrer Robadors amb instants, i sobretot el final, que s’emparenten amb l’existencialisme de Camus. Però l’arribada a Barcelona pot arribar a ser la prova de la desorientació vital del nou vingut, que arrossega inexorablement les seves pors i camins obscurs.

Carles Domènec.