El sopar Estellés va unir el món de la cultura ahir a la nit a València, Palma, Barcelona i Brussel·les

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és un dels poetes més torrencials de la literatura europea i segons Joan Fuster el poeta més important de les nostres lletres d’ençà d’Ausiàs March. Des de fa ja alguns anys s’organitzen en diferents indrets dels Països Catalans els sopars Estellés, una jornada en què escriptors i lectors es reuneixen a taula per llegir poemes del poeta de Burjassot i per celebrar una trobada literària i festiva que clou l’estiu i obre el nou curs. A poc a poc s’ha anat dotant de solemnitat i ahir es va produir un fet molt especial: la connexió de les tres capitals del país i de Brussel·les a través dels versos del poeta i d’un sistema de vídeoconnexions que sorprenentment -miracles de la tècnica que diria irònic el poeta- va funcionar de forma excel·lent.

A Barcelona la trobada se va celebrar a l’Ateneu Barcelonès, a la sala Pompeu Fabra -que segurament quedaria horroritzat per bona part del lèxic i de les formes estellesianes que fan que la seva poesia sigui realment quelcom tan viu i popular i a la vegada, quan vol, tan intel·lectual i formal-, on es varen reunir Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Carme Arenas, presidenta del Pen Català i Bel Olid, presidenta de l’associació d’escriptors en llengua catalana, entre moltes altres personalitats. La màxima representació institucional va anar a càrrec de Fanny Tur, consellera de cultura (i de no se sap quantes coses més, perquè sembla que els governs de les Illes, governi qui governi, mai han volgut tenir una conselleria només de cultura) del Govern Balear, mentre que a València fou l’alcalde Joan Ribó l’encarregat de presidir l’acte. Des de Brussel·les l’eurodiputat per Compromís, Jordi Sebastià, féu d’amfitrió.

La vetllada barcelonina va tenir tres moments màgics: l’actuació de Borja Penalba i Francesc Anyó, amb el seu Estellés de mà en mà, que aconseguí llàgrimes, somriures, aplaudiments i solemnitats; la visualització de la lectura de poemes d’Estellés en diferents llengües d’Europa i el moment en què es va recitar conjuntament amb les altres seus el poema Assumiràs la veu d’un poble.

Estellés és tan gran que no te l’acabes, i responent a la crida de l’editor Joan Carles Girbés de no repetir sempre els mateixos versos, avui és un magnífic dia per recuperar aquest poema de L’Hotel París.

VII

La dona que ven coses, a la nit, a la porta

del bar, del cabaret; la dona que vigila

el wàter de les dones; la dona que ha deixat

la vaixella escurada i els tres fills en el llit

i va a fer certes coses, a la nit, vora el riu;

i la dona que va tenir un fill i no

sap d’ell des de la guerra, i resa a Sant Antoni;

la dona que neteja el servei del café

i la dona que agrana les habitacions

del vell hotel per hores i parelles febrils;

i la dona que planxa, i la dona que cus,

i la dona que fa l’article de les dones,

i diu les excel·lències de cadascuna d’elles,

sospesant-los els pits, colpejant-llos les natges

i entra després la safa i pondera les còpules;

i la dona que prega per la feina de l’homme

i pel fill i la filla; i la dona que vol

tenir un fill, quedar aquesta nit prenyada.