Ha costat 32 números i han hagut d’anar a pouar en el fecund món de la novel·la negra espanyola escrita des de les nostres contrades, però ho han aconseguit. La col·lecció Crims. cat ha incorporat una dona al seu catàleg i ho ha fet per la porta gran, amb una novel·la sensacional, les Males decisions de la Susana Hernández, una veu potentíssima del noir hispànic que ara ha fet el salt al català després d’unes quantes provatures en diverses antologies on els seus relats breus sempre havien estat molt elogiats. I podem dir que ha passat la prova amb nota, perquè l’autora ha escrit una novel·la curta d’una intensitat poc habitual i amb una proposta estructural molt sòlida.

Anem a això darrer. Deia l’editor Jaume Vallcorba (Quaderns Crema) que abans de la profusió dels sistemes electrònics de composició de texts les novel·les estaven molt més estructurades que no pas les contemporànies, on hi ha potser frases més enlluernadores però on l’estructura sovint presenta errades. Tenia raó. Quan un narrador s’equivocava havia de llençar qui sap quantes pàgines a les escombraries i les seves corresponents còpies de paper carbó. Qualsevol que hagi vist galerades dels anys setanta i vuitanta sap de què parlem. Per això els autors pensaven molt les seves obres abans de fer-les. I aquesta novel·la -com totes les d’Hernández en castellà, d’altra banda- està realment ben pensada i estructurada.

La història és aparentment senzilla. En un poble de la comarca d’Osona innominat un matrimoni decideix raptar el seu nebot. L’home era l’hereu d’un imperi de l’embotit, però ha estat substituït pel germà com a causa d’un problema mental derivat d’una llarga nit eivissenca. La dona es pensava que malgrat casar-se amb el germà desafavorit tindria la vida solucionada, però les coses sempre els han anat de mal borràs. A partir d’aquí la situació es complica, i de quina manera. Perquè res és el que semblava i la història familiar és plena de traïcions, mals entesos i enveges que fan que això del segrest sigui només un afegit més.

Hernández decideix optar per un narrador múltiple i una focalització múltiple de la història. Així, cada capítol correspon a un narrador diferent, tots membres de la mateixa família, amb la qual cosa tenim un relat polièdric que ens ajuda a copsar la totalitat de la història perquè cada una de les veus aporta una informació rellevant diferent i també molts petits detalls secundaris. Hernández juga molt bé amb la dosificació de la informació, en la suspensió dels capítols sempre en alt i en la creació d’un ritme molt vitenc en el text. Hi ajuda la concisió de la frase i la depuració del paràgraf fins a la mínima expressió, possiblement el major encert del llibre: ha trobat una veu, un estil i hi ha romàs fidel i en cap cas la novel·la no en queda afectada, ans al contrari, guanya amb intensitat.

En un moment en què estem sobresaturats de novel·les inflades artificialment que no tenen res a aportar però que els editors busquen, és un goig trobar una editorial que aposta per una novel·la breu, intensa, molt ben construïda, literàriament ambiciosa i que ens recorda que en gènere negre menys sempre és més, com molt bé sabien els clàssics i aquesta novel·la és negra al cent per cent i traspúa aquella màgia dels iniciadors del gènere per pouar en l’ànima humana i en la societat on es produeix el fet delictiu. Els ha costat 32 números trobar una novel·la escrita per una dona -fins ara només havien publicat un títol de Dominique Manotti traduït del francès- però l’espera ha valgut molt la pena. Quina excel·lent novel·la!

SEBASTIÀ BENNASAR

Males decisions

Susana Hernández

Alrevés /Crims.cat.

2017. 170 pàgines.