No ens cansem d’explicar-ho. El Gall Editor ha realitzat alguns miracles, com donar a conèixer, en català, una sèrie d’autors contemporanis portuguesos o recuperar un grapat de títols de Thomas Bernhard (1931-1989). Edicions El Salobre n’havia publicat ‘Autobiografia’ i Lleonard Muntaner ‘Senzillament complicat’ i ‘Sota el ferro de la lluna’. Abans, Eumo / Cafè Central traduïa ‘Nou salms. In hora mortis’.

Ara ens arriba ‘L’imitador de veus’, publicat a Alemanya l’any 1978, que representa una excel·lent oportunitat per introduir-nos en la literatura de Bernhard. Estructurat en 104 relats breus, la prosa s’inspira en la dels textos periodístics, perquè és clara i precisa, en contraposició a la dels seus llibres amb paràgrafs infinits. A més, s’hi tracten anècdotes, casos judicials recollits per l’autor durant els seus anys com a cronista de tribunals, i fets diversos, amb un estil provocador i emotiu, i un humor ple de desesperació.

El relat que dóna títol al llibre presenta un imitador de veus que no sap imitar-se a ell mateix. Precisament Bernhard ha estat un autor imitat però difícil de copiar. El tractament del dolor i la mort té capes d’humor negre. S’endevina la influència de l’educació en una escola de nazis i l’experiència dels bombardejos nord-americans a Salzburg.

Thomas Bernhard passà llargues temporades a Mallorca, algunes de les seves obres més conegudes s’escriviren a l’illa. L’editorial mallorquina El Gall també ha publicat de Bernhard el divertit ‘Els meus premis’, i els relats autobiogràfics ‘El fred’, ‘L’alè’, ‘Sí’ i ‘Un nen’, sempre en traducció de Clara Formosa Plans.

Carles Domènec