Atesa la situació convulsa de la nostra societat, hem volgut rescabalar les definicions de nació per part del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, del de la Real Academia Española, del Diccionari Català-Valencià-Balear i del Larousse francès de la paraula ‘Nació’. Així podrem mesurar el pes de les paraules i cercar-ne les claus en algunes desavinences.
Ens sorprendrà comprovar les petites diferències. En les definicions catalanes hi apareix el concepte de ‘sentiment’, omès a les castellana i francesa. A la RAE i al Moll, hi surt el concepte de govern i, al Larousse, el de sobirania.
NACIÓ, segons l’Institut d’Estudis Catalans
1 f. [LC] [PO] [DR] Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre.
2 f. [PO] Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.
NACIÓN, segons la Real Academia Española
Del lat. natio, -ōnis ‘lugar de nacimiento’, ‘pueblo, tribu’.
- f.Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo Gobierno.
- f.Territorio de una nación.
- f.Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.
NACIÓ, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear
|| 1. Conjunt de persones que tenen el mateix origen o són del mateix país, amb un sentiment d’homogeneïtat social i d’interès mutu.
|| 2. Conjunt de persones regides per un mateix govern.
Nation (DICTIONNAIRE LAROUSSE)
– Ensemble des êtres humains vivant dans un même territoire, ayant une communauté d’origine, d’histoire, de culture, de traditions, parfois de langue, et constituant une communauté politique.
– Entité abstraite, collective et indivisible, distincte des individus qui la composent et titulaire de la souveraineté.
Aclariment: hem suprimit algunes de les accepcions sense relació amb la comparació que aquí es tracta.
Carles Domènec.
Bearn 