Les publicacions franceses han d’indicar, des de l’1 d’octubre, el lema ‘Fotografia retocada’ al costat de les imatges de models que s’hagin modificat digitalment amb intencions comercials. Les infraccions als mitjans que no respectin aquesta norma poden arribar als 37.500 euros, segons indicava el 13 d’octubre el diari Le Monde.

Algunes marques han aprofitat l’avinentesa per crear campanyes amb fotografies amb el lema ‘Imatge no retocada’. Potser té més sentit el que han fet certes companyies, amb anuncis on les models vesteixen mides que s’acosten a les de la majoria de dones del carrer.

Les noves tecnologies s’interpreten com a perilloses perquè es suposa que el lector no sabrà processar que es tracta d’un anunci. Què vol dir retocar? Fins a on estem disposats a acceptar la intervenció de la realitat? Acceptem un canvi de contrast o de saturació de la fotografia però, en canvi, no tolerem la supressió d’un gra o la uniformitat artificial d’una pell? A quina categoria es troba el poder aprimar una silueta en una fotografia? I afegir o eliminar elements de la fotografia, que no existien a la presa original? I, què n’hem de dir de les exposicions múltiples sobre un únic fotograma.

La fotografia haurà arribat a la seva majoria d’edat quan el lector sigui capaç d’analitzar les imatges, esbrinant sense avisos si se les ha de creure o no. L’educació visual forma part dels nostres temps.

Criticar el Photoshop pot emparentar-se amb criticar la mateixa càmera o la publicitat. En el fons, aquest decret és una prova de dues coses: és difícil legislar sobre algunes qüestions derivades de les noves tecnologies i, el que és més important, culpar la tècnica és una manera d’evitar prendre una posició clara sobre el veritable problema.

Carles Domènec