Un bosc, de nit, és una casa sense parets i plena de perills. El terra humit, ple de fulles caigudes per la tardor, fa de mal caminar. La negra nit fa pensar en dimonis i serps, o malsons d’infant. La boira avisa, el camí no té final. Els paranys ens amenacen. Si has nascut a vorera de mar, un bosc és com el mar per als nascuts a les muntanyes, un terreny bell però inhòspit, un desert d’arenes movedisses.

Carles Domènec