Hi ha moltes maneres de viure la Setmana del Llibre en Català, però una de molt especial és des de dins d’una de les casetes. Gràcies a l’esforç conjunt de l’Institut d’Estudis Baleàrics i de l’Associació d’Editors de les Illes, per segon any consecutiu els llibres fets a les Balears tenen una presència important a la Setmana. Som a la parada número 40, la primera del primer passadís  si s’entra venint des del Portal de l’Àngel. Al nostre davant tenim el Govern Andorrà i les editorials pirinenques i al costat la LLibreria La Impossible. Molt bona companyia!

Crec que és vital per a les editorials illenques mostrar el seu producte a la Setmana. Entre altres coses perquè fan llibres imprescindibles per a la cultura catalana i han de fer un esforç molt gran per la visibilitat.  La jornada arrenca obrint caixes i descobrint tresors. I encara que t’embambaries mirant-los detingudament, els has de col·locar. El temps, com una espasa de Damocles, no perdona.

La setmana és un espai de retrobament. En Jordi Fernando, de l’editorial Meteora, amb la seva proverbial generositat, ens du moltes caixes que havia guardat ell. Després van arribant els transportistes. En Pau Vadell, d’Adia Edicions, passa a saludar. Ha vingut amb el mateix vol que en Gracià Sànchez, de El Gall i el soci fundador d’aquesta revista, en Carles Domènec, en ruta cap a Perpinyà i el polèmic i censurat Visa pour l’Image.

Na Maria Muntaner, de Lleonard Muntaner ja ho té tot a punt. I entre els tres, muntem la paradeta. Llavors només cal esperar els lectors. No he tengut temps de passejar, avui. He passat a saludar les companyes de Pagès Editors i poca cosa més. Esperem que es vagi normalitzant la situació i a poc a poc tinguem temps per a retrobades. Tot i això en Lluís Pagès, de Pagès Editors sí que ha vingut a la parada, i en Josep LLuís Martín, historiador que treballa al Memorial Democràtic i ho sap tot sobre Sherlock Holmes -n’ha escrit un preciós estudi a una introducció per a Viena i ara en sortirà un altre-. La Paula Jarrín em sorprèn llegint Secundaris, de la Nuria Cadenes, editat per Comanegra en la seva col·lecció-projecte Matar el Monstre. Collons, com de bé escriu la Núria Cadenes. Les dues escriptores empeltades, que diria Xavier Aliaga, són del millor de la nostra literatura: Núria Cadenes i Esperança Camps. Empeltades al País Valencià, vull dir.

Comencen les primeres vendes i arriben els primers lectors. I això es posa en marxa. No ens enganyem, també hem fet de guies turístics. Hi ha esperança, uns dels guiris ens demanaven pel Museu Picasso. No tot està perdut. Això sí, a la parada hi ha un racó de poesia que fa goig. I la resta també. I tinc un repte que volia secret però que ara confessaré: em faria molt feliç vendre algun exemplar de Lobo Antunes en català. Tot el que tenim a la parada és meravellós, us ho asseguro: però poder vendre un llibre d’un escriptoràs que admiro molt seria reconciliar-se amb el món. Ahir no et vaig veure a Babilònia no es un llibre fàcil ni un llibre barat. Però és una obra mestra i el lector que se l’emporti fliparà. N’aconseguiré col·locar algun?