La màxima satisfacció per a tots els que venem llibres a la Setmana del Llibre en Català és acabar executant el que es coneix com “la venda d’un llibre suat”. I què és això? Doncs un llibre que expliques al potencial comprador, en captes l’interès, quan penses que el comprarà marxa i diu que ja tornarà i al cap de molt de temps, quan ja no confiaves que vingués, torna i el compra perquè l’has convençut i sobretot perquè no s’ha deixat convèncer pels altres companys. Quan això passa amb un llibre de Kafka prou especial i la compradora en qüestió no arriba als vint anys pots dir que has fet un ou de dos vermells. Ahir en vam fer un, d’aquests suats. Ja se sap que els ous de dos vermells apareixen escasses vegades.

La jornada va començar amb visita de Vicenç Villatoro amb qui vam estar parlant de literatura portuguesa una bona estona. Per això avui a la parada us farem un especial sobre Portugal, perquè els editors de les Illes Balears tenen fins a 11 títols diferents d’aquesta literatura fascinant, segurament més que a cap altra parada. Hi podreu trobar representats clàssics com Eça de Queirós amb la deliciosa “La ciutat i les serres”, i Raul Brandao amb “Humus”; el teatre ens deixa el “Fetge de Tigre” i en poesia l’imprescindible Eugenio de Andrade i el seu “Ofici de Paciència”. Dos monstres literaris com António Lobo Antunes “Ahir no et vaig veure a Babilònia” i José Cardoso Pires “L’hoste de Job”, ens apropen la generació coetània de Saramago. Dos llibres per a molt bons lectors. I llavors vé el póquer d’autors coetanis de primeríssim nivell mundial. Tenim un José Luis Peixoto, amb “Te’m morires”; un Valter Hugo Mãe amb “El Paradís són els altres” i dibuixos de Joan Miró, una joia autèntica; la grandíssima Dulce Maria Cardoso, de qui tenim “Camp de sang” i llavors la immensitat de Gonçalo M. Tavares, amb les “Històries falses” i sobretot amb “Jerusalem”, el llibre que li va fer dir a Saramago: “No és pot escriure tan bé als 35 anys, fa ganes de pegar-li un cop de puny a la cara”. Tot això us espera avui ben destacat i durant tota la setmana també.

L’Anna Maria Villalonga també va venir divendres, però ahir va anar passant i repassant, igual que l’escriptora lleidatana Montse Sanjuan.  Els andorrans tenien molta animació ahir i això em va permetre desvirtualitzar la Ludmila Lacueva i també la Núria Gras. Facebook no fa l’escalf dels  petons i de les abraçades. També va saludar de refilada la periodista Anna Guitart, que anava amb criatura, perquè ja se sap que dissabte i diumenge són dies en què la Setmana s’omple de criatures, les lectores i els lectors del futur.

Gori Dolz, editor de Alrevés -que aquest estiu han estat multipremiats la festival de Gijón- passa per la parada com el dia abans ho féu en Roger Clanchet i després l’Ilya Pérdigo i l’escriptor Vicenç LLorca tambè arriba a saludar ara que tot just acaba de publicar la seva nova novel·la. Abraçades fortes amb Xulio Ricardo Trigo i amb la Coia Valls, dues de les persones més extraordinàries d’aquest món literari nostrat, a banda de boníssims escriptors.

També ens han visitat l’Alfred Bosch, regidor d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona i candidat a alcalde per a les properes, que durant molts anys ha estat a la Setmana en la seva vessant d’escriptor, i les visites s’acaben amb la de la Izaskun Arretxe, de l’Institut Ramon Llull.

També ha estat un dia en què la mercadotècnia ha funcionat: allò que col·loques un llibre al davant pensant que sortirà i just acabat de fer, troba el seu comprador. Però sense cap mena de dubte una de les grans satisfaccions és compartir la parada amb l’editor Gracià Sànchez de El Gall i amb el meu cunyat Jordi Cortils, amb qui darrerament n’hem viscut de tot color. Avui us esprem a tots!