Els diumenges són dies ideals per passejar i per passar-los entre llibres. I els polítics, és clar, els aprofiten. Dia de visites institucionals iniciada per Pere Aragonès, vicepresident del Govern i de la diputada Jenn Díaz, bona escriptora també ella mateixa. Però la més esperada va ser la del president Quim Torra juntament amb la consellera de cultura Laura Borràs.

La seva visita va coincidir amb la taula rodona sobre la llibertat d’expressió i amb la lectura del manifest de la Setmana, perquè ahir es va evidenciar que la Setmana és un espai ideal per a reivindicacions i que la de la llibertat d’expressió és imprescindible.

Tenir un president que ha estat editor, implica que visitar la Setmana és sempre un moment de retrobament i de fascinació pels llibres. I quin va ser el llibre que va encantar el president Torra fins al punt d’adquirir-lo? Doncs ni més ni manco que El cicle d’Almandaia d’Antoni Vidal Ferrando, el volum que acull les tres novel·les imprescindibles d’aquest homenot de lletres que és l’escriptor santanyiner, un dels poetes més destacats de la literatura catalana que en el seu moment va escriure tres novel·les cabdals aplegades ara en un sol volum gràcies a l’esforç de El Gall Editor. Torra se suma així a les veus que en els darrers temps malden per situar i explicar Vidal Ferrando com el que és: un gran escriptor en català que fa feina des de Mallorca. Quelcom que han reivindicat sempre, per exemple, els editors de Meteora.

Torra es va emportar també “Per què ens estimen les dones”, de Cartarescu, en versió traduïda de Xavier Montoliu, que li va signar el llibre, i publicat per LLeonard Muntaner. Avui a la Setmana tenim molta activitat, en Martí Gironell presentarà “La cuina de Formentera” i es faran els dos actes dedicats a Josep Maria LLompart (podeu veure l’entrevista que li hem fet a Pilar Arnau a Vilaweb).

I nosaltres, tot i dedicar un prestatge a la literatura portuguesa traduïda, només una persona s’ha emportat l’impressionant “Jerusalem”.  Continuem i demà us explicarem les visites interessants que hem tingut. Però crec que era fonamental explicar que Torra també ha sucumbit a la literatura brutal de Vidal Ferrando. Ho faran també els lectors de Catalunya?