Precarietat, amics, novel·la negra i estadístiques (Dietari de la Setmana IV)

Ser aquests dies a la Setmana del Llibre en Català amb la missió de vendre, però sobretot de fer visible la increïble producció literària de les Illes Balears, és un plaer i un privilegi. A la nostra parada -ja sabeu, la número 40, però la primera si entrau a la fira pel passadís central- hi ha temps per a tot, per vendre llibres, per parlar-ne, i per veure molts amics.

I no és que volguem ser pessimistes, però s’ha de reconèixer que el sector del llibre, malgrat tot el que s’està fent en els darrers temps, està passant per una precarització cada vegada més gran en tots els àmbits: des de la creació fins a la producció. I el que està clar és que hem d’eixamplar la nostra base lectora i aconseguir que les noves generacions s’incorporin a la lectura en la nostra llengua.

Avui hi haurà una gran manifestació per la Independència de Catalunya, amb el rerefons més dur dels darrers anys: els nostres presos polítics i els exiliats. I penso que si tothom que va a la manifestació comprés avui un sol llibre en català (un, avui, independentment dels que se suposa que hauríem de comprar durant tot l’any) consolidaríem fortament la nostra cultura. 460.000 inscrits vol dir que se superarà de llarg el milió de persones. Si tots passessin per l’Avinguda de la Catedral deixarien una facturació de més de 18 milions d’euros. Això voldria dir mantenir el sou de 750 persones durant un any a raó de 1500 euros mensuals (més les quotes de seguretat social). Però molt em temo que avui no serà pas el dia més exitós pel que fa a vendes de la Setmana.

I encara que el sistema de premis literaris té tots els seus problemes, molt sovint és l’únic recurs per als escriptors que volen ser professionals. Per això va ser tan important ahir la visita de LLorenç Carrió, regidor de cultura de l’Ajuntament de Palma, que va aprofitar per passar per la Setmana i que presentà les bases dels premis Ciutat de Palma a l’Espai Mallorca. Una bona oportunitat per als lletraferits.

Reflexions a banda, ahir va ser la tarda negra a la setmana i servidor va aprofitar per presentar la col·lecció Lo Marraco Negre amb la Núria Queraltó, la Montse Sanjuan, la Marta Alòs, la Montserrat Espallargas i en Jordi Agut. Va ser una estona molt especial que donava pas després a la presentació de la Raquel Gámez i dels més que amics de Crims.cat. Una tarda que demostra que el futur de la novel·la negra en català passa per un present boníssim.

Diumenge a la tarda, després de la visita presidencial, va ser el periodista Pere Cardús qui va venir a veure’ns. Ara ja no és a Vilaweb, on era cronista de capçalera, treballa amb el president Quim Torra. També el diumenge em vaig trobar amb Vicent Penya i Manel Alonso, entre molts altres autors valencians. Però ahir era dilluns i el dilluns va començar els seus torns a la parada la Joana Cortils, que va ser capaç de vendre un llibre de Gonçalo M. Tavares per Telèfon.  I ahir, és clar va ser el dia en què es va retre homenatge a Josep Maria Llompart a la Setmana. Mentre esperem l’Obra Completa que editarà el Gall.

I sembla que el prestatge portuguès ha tingut un mínim ressò. En Salvador Casas es va emportar “La ciutat i les serres” d’Eça de Queirós, vàvem vendre un exemplar de “Te’m morires” de Peixoto i torna “Jerusalem” d’Eça de Queirós. Veurem com acabem al final de la setmana.

També ens va venir a veure en Martí Gironell, l’estimada Llucia Ramis i per descomptat en Marc Sogues, que feia gairebé un any que no ens veiem i que diu que està a punt d’enllestir la seva tesi. I la Cristina Garcia, que es va emportar llibres de poesia excepcionals, perquè ella és una lectora excepcional.

El botí de la Cristina

I sabeu què és el que esperem cada dia? Els moments en què passa a veure’ns la Neus Chordà a fer-nos riure una estona. Com s’ho fa per aconseguir-ho cada dia? Feliç diada a tothom.