Laura Borràs debuta al programa d’humor només com a diputada a Madrid. Ningú no es fixà en ella quan era consellera de Cultura. Un símptoma del país?

La setmana passada el programa d’humor satíric de TV3, Polònia, va fer debutar un nou personatge: Laura Borràs. L’actual líder a Madrid de Junts X Cat s’estrenava així com a parodiada en el veterà programa televisiu. Crec que alguns dels seus moviments i gestos estaven ben aconseguits, però no tant la veu. Sigui com sigui, l’estrena de Borràs és el símbol que la cultura, en aquest pais, no interessa a ningú.

Fins ara, el Polònia només havia fet algun gag cultural reunint els escriptors Pere Gimferrer, Quim Monzó i Maruja Torres. Trobo que els varen encertar els tres molt bé i que eren molt divertits. Però ara fa molt de temps que no apareixen. En el seu moment també va aparèixer el cuiner Ferran Adrià (fa ja molts anys) i també escarnien el programa Àgora que es feia al 33 i altres programes de la casa. Crec que algun cop també va ser escarnida la Maria de la Pau Janer…

Però resulta simptomàtic que l’arribada de la Laura Borràs al programa es produeixi en qualitat de diputada a Madrid i no en qualitat de consellera de Cultura. És veritat que el seu pas pel departament ha estat breu, però cal recordar que Borràs ha protagonitzat sonats i victoriosos enfrontaments amb Ciutadans i amb el PP que els guionistes haurien pogut treballar en el seu moment. També és cert que Borràs abans de ser consellera ja havia estat una de les cares més visibles de la cultura del país a través de la Institució de les Lletres Catalanes -una entitat del país que sembla que a Polònia no saben que existeix. Per tant, Borràs ha passat a interessar al Polònia quan ha fet el salt a la política més visible -encapçalar una llista- i no pas quan ha fet la seva tasca més important, consellera.

Per què no se la va escarnir en el seu moment? Doncs la resposta és clara, perquè els espectadors de Polònia no tenien el referent real amb el qual identificar el personatge. És a dir, fora del món de la cultura, ningú no coneixia la consellera, fins que ella ha hagut de saltar a un àmbit més general. I aquí ve el problema: som un país on els espectadors mitjans de la seva cadena nacional desconeixen els seus propis referents culturals. Per això a Polònia no els poden imitar, perquè ningú no coneix l’original. I és clar, aquí arribem al debat de sempre: com podem fer que els nostres escriptors, artistes, músics, actors tenguin visibilitat? Doncs amb una aposta forta per una televisió pública que a més a més d’informar i d’entretenir busqui la formació dels seus televidents. Ens calen programes atractius de llibres en prime time, per exemple just a la mitja hora compresa entre el telenoticies i el Polònia, per exemple.

Però és clar, això és demanar impossibles, diuen els gestors de la cosa pública. Els mateixos que es presenten a unes eleccions el 26 de maig sense que ningú ens digui què farà per la literatura en el futur la capital de Catalunya. I aixi anem, construïnt un país sense referents culturals per al gran public.