Les rutes pels escenaris de “Nocturn de Sant Felip Neri” superen els mil visitants. El setembre es farà la darrera oberta a tots els públics

El març de 2013 arribava a les llibreries el meu llibre “Nocturn de Sant Felip Neri“, publicat per Meteora.  La majoria dels lectors que han anat seguint la meva trajectòria diuen que és el millor llibre que he fet, juntament, potser amb “Un oceà de memòria” i “Hotel Metropole”. Estic bastant d’acord amb l’afirmació i hi afegiria “L’imperi dels lleons” pel que fa a novel·la negra. Sigui com sigui, és el primer llibre amb el qual vaig aconseguir una segona edició i hem anat seduïnt els lectors a poc a poc i amb molta boca orella.

Vaig començar a escriure la història de la Clara, una noia amb una malaltia degenerativa a qui no li pot tocar la llum del sol, el Franz, un músic ferit a la guerra de Bòsnia i en Carles, un jove escriptor que fa de nexe entre els altres dos personatges, en una aula de filosofia de la Pompeu Fabra el 2005 i la vaig enllestir a Lisboa l’estiu del 2012. LLavors la vaig enviar a Meteora i vaig trobar uns editors fabulosos, als quals ja coneixia, i que varen decidir que hi faríem mig any de feina per millorar-la. Una autèntica lliçó d’ofici.

El setembre del 2013 vàrem decidir provar fer un recorregut pels escenaris del llibre en el marc de la Setmana del LLibre en Català. LLavors jo ja havia tornat a Barcelona i era factible. Des d’aleshores un total de 1027 persones han passejat pels principals escenaris de la novel·la. La xifra es va assolir dissabte. Molts han vingut individualment, molts altres formaven part de grups: biblioteca d’Alcanar, biblioteca de Cambrils, biblioteques de Les Garrigues (els últims), club de lectura de Meteora, grups del Consorci de Normalització Lingüística -quin plaer que algú continuï l’aprenentatge de la nostra llengua llegint aquest llibre-, alumnes de Magisteri de la Universitat de Barcelona i molts altres que em deixo…

En aquests sis anys hem vist com la ciutat es transformava cada cop que fèiem la ruta: un local que desapareixia, un altre que canviava de nom, però l’essència és la mateixa. Vàrem començar amb Trias d’alcalde, seguírem amb Colau i acabarem amb Maragall, però sempre, en tot cas, amb l’esperit crític intacte, perquè els escriptors sempre han de ser cícis amb el poder, sigui del partit que sigui.

Haver superat els mil passejants també fa pensar en tots els esforços que, malauradament, hem de fer els escriptors no mediàtics, per intentar aconseguir que els nostres llibres no caduquin en quinze dies. Crec que en aquest cas ha valgut la pena, però comença a ser hora que el Nocturn voli sol. El setembre farem la darrera ruta sis anys després. Sincerament, mai em pensava que arribaríem fins aquí. Així que gràcies i ens veiem després de l’estiu!