Dimarts passat, aprofitant que era a Mallorca per altres feines, em vaig acostar a la inauguració de ca n’Oleo, seu de la delegació de cultura del Govern Balear -com li poden agradar els llibres a un govern que no té el valor per fer una conselleria de cultura?- on s’ajunta la delegació, l’Institut d’Estudis Baleàrics i l’Institut d’Indústries Culturals. En teoria tot això anirà a favor dels “usuaris” (com els agrada a l’administració la parauleta aquesta) que ho tindran més fàcil a l’hora de demanar una subvenció o fer qualsevol mena de tràmit. La iniciativa en principi és bona, i encara més si tenim en compte que l’edifici gòtic propietat de la UIB per si sol val una visita.

Però en els tres discursos de la nit no hi va haver cap esment a la paraula llibre, lectura, escriptor o llegir. Tres discursos sencers inaugurant una casa de la cultura on es veu que la principal activitat mental i cultural havia de quedar bandejada. No parlem  ja de conceptes com filosofia o història o antropologia, que també són cultura però que encara tenen menys visibilitat que la literatura.

Resulta igualment xocant que la inauguració del centre institucional fos aprofitat barroerament per apuntar-se ves a saber segons quins mèrits envers la protecció del medi ambient coincidint que es feia també la cimera de Madrid. Què celebràvem? Que els canapès no estaven embolicats en plàstic i que les copes de vi eren de vidre?

Desconec per què aquesta urticària als llibres per part dels nostres responsables culturals, però com a escriptor em vaig sentir profundament ofès en aquesta inauguració. Deu ser que molestam perquè consumim paper. Com si els tiratges dels llibres que es fan a les Illes, i per extensió en el conjunt dels Països Catalans, haguéssin de suposar la deforestació de l’Amazones… ja ens agradaria que contribuïssin a què les vendes fossin majors.

Però és clar, els llibres i els escriptors i la lectura i el llegir no permeten sortir a les fotos. Resulta simptomàtic que, per exemple, cap conseller de Cultura -quan n’hi havia- ni ara tampoc, hagi passat per la Setmana del Llibre en Català a Barcelona, on des de fa tres anys l’Institut d’Estudis Baleàrics hi posa un estand propi. El conseller de cultura del País Valencià sí que hi va. I el ministre d’Andorra. Els deu fer por que els relacionin amb la paraula català? Doncs haurien de començar a entendre que el nostre principal mercat cultural és Catalunya.

I el que és més sorprenent és que les dades sobre llibres són per treure una mica de pit. Tenim uns índex de lectura baixíssims -i si seguim per aquest camí, amb unes institucions a les quals no els preocupa el més mínim a la vista dels seus discursos- però en canvi l’Institut d’Estudis Baleàrics ha fet una gran feina sense fer soroll aconseguint traduccions de la nostra literatura i els nostres còmics a molts indrets gràcies a anar a les fires internacionals des de fa molts anys i picar molta pedra. Aquest és un èxit que cal capitalitzar, perquè estem exportant cultura i estam obrint nous mercats als nostres creadors. Però com que és una feina silent i de formigueta i no comporta grans fotos, doncs sembla que no interessi.

I aquí és on s’equivoca el govern balear. Les coses que no fan renou també són cultura. I molt sovint tenen un pes importantíssim per al futur d’un país. O ens posem les piles per fer un bon pla lector, o comencem a invertir de veritat en biblioteques, plans de foment de la lectura, suport decidit a les editorials i als llibreters i també i molt especialment als escriptors o tindrem un país de fireta on en lloc de teatre, circ, arts visuals, performances, art, història, antropologia i literatura el que farem serà comèdia. I de la patètica.