Ara fa deu anys en Jordi Canal, home savi que ho sap tot sobre el gènere negre, va aconseguir que l’antologia Crims.cat, que havíem coordinat un servidor i Àlex Martín Escribà, veiés la llum en una editorial que neixia amb molt bones idees: Alrevés. Poc després començava una col·lecció de novel·la negra en català, Crims.cat, que prenia el nom d’aquella iniciativa i que no hauria pogut trobar millor director que l’Àlex Martín, professor de la universitat de Salamanca i un altre savi en aquest gènere. Ara l’editorial fa deu anys i arriba al número 50 de la col·lecció, en un volum que aplega els textos policíacs del seu director, un text que és un luxe per a una cultura com la catalana, com tots els que ha publicat fins al moment aquest erudit que tinc l’honor de tenir com a amic i que ho és sobretot perquè és una persona excepcional, i la bona gent no abunda en aquest món.

Però Alrevés és molt més que una editorial. Per a mi són una família. Hi ha totes les complicitats amb el Gori Dolz i l’Ilya Pérdigo i en Roger Clanchet i hi ha el buit sempre enorme del Josep Forment. Hi ha tots els quilòmetres recorreguts: Morella, L’Espluga de Francolí, Besalú, València, Madrid… i hi ha els dinars, els sopars, les nits, els arrossos negres, l’arribada dels fills, els llibres, les hores inacabables dels Sant Jordis i de les Setmanes del Llibre en Català, la confiança. Hi ha el Tiana Negra, el premi Memorial Agustí Vehí i les trobades a Gràcia per anar a colonitzar el món amb el que ells en diuen “la col·lecció”. I entenent que cada un dels èxits de la novel·la negra en català és un èxit per a tots. Hi ha hagut pèrdues, també, i mals moments i moltes abraçades.

En castellà Alrevés s’ha consolidat com el que és, una gran editorial de gènere negre, amb autors imprescindible com Alexis Ravelo o Carlos Bassas del Rey, o el meu estimat Jordi Ledesma o la imprescindible Susana Hernández. I és clar, és l’editorial a mida per al sempre brutal i admirat Andreu Martín. Després les vendes poden acompanyar o no, aquesta és una altra qüestió.

Però seria injust no dir que Alrevés és molt més que tot això. Perquè les seves apostes fora del gènere negre també són espectaculars, llibres de no ficció com la biografia sensacional de l’Eduardo Margaretto sobre John Fante, un dels millors assaigs literaris que he pogut llegir en aquests deu anys. Ara fan una passa més comprant Biro-Biro, editorial especialitzada en els llibres infantils. Això demostra la clara vocació de creixement, les ganes de continuar fent les coses ben fetes i l’ambició des de la modèstia d’aquests editors que parlen amb els seus autors.

Alrevés fa deu anys i això és un petit miracle. Per molts anys i que la família continuï creixent i que sempre prevalgui el lema de la casa: parlant s’entén la gent. I aquesta és la família que paga la pena, la que hom escull.